jocs interculturals

Ja que a la nostra web podeu trobar tot un recull de jocs tradicionals i d'animació, hem decidit incloure al nostre blog una secció dedicada als jocs d'altres països. Alguns d'aquests jocs són els següents:

Sebahà layur (Marroc)


-Abans de començar, explicarem el joc i la seva procedència.:

Grups de 8 persones (2 equips de 4). Es fa una torre amb 7 peces (tacs de fusta o altre material) a set passos de distància. L’equip atacant llença una sabatilla des de línia tractant de tirar la torre. Si tots fallen llença l’altre equip. Si un toca la torre, l’equip atacant corre a agafar la sabatilla i l’equip defensor marxa corrent. A l’agafar la sabatilla el jugador atacant ha de dir “sbet” (alto) i tots els de l’equip defensor han d’aturar-se. L’atacant llença la sabatilla i si toca a algú aquest guanya un punt.
Acabarem el joc amb una petita reflexió. Compararem els materials que s’utilitzen en aquest joc amb els materials que utilitzen normalment a classe. A que es deu aquesta diferència?

Chak-ka-yer (Tailandia)

Abans de començar, explicarem el joc i la seva procedència.:

Es divideixen els jugadors en dos equips que es col•loquen a un i altre costat de la línia traçada a terra. Uns són els bons esperits i els altres els dolents. Uns i altres estiren els seus braços intentant agafar a algú de l’altre equip, per passar-lo al seu camp. Els esperits bons poden formar una cadena, uns darrere dels altres , o ajudar-se, en canvi els esperits dolents no són capaços de cooperar. El joc finalitza quan tots els jugadors formen part del mateix equip (normalment l’equip dels bons esperits).
Tornarem a reflexionar, ara sobre aquest joc. Quins esperits tenen més possibilitats de guanyar? Quina és la moralitat (moraleja) d’aquest joc?

-Resposta: Els esperits bons sempre guanyen als dolents, perquè els dolents són egoistes. Els bons tenen la capacitat de reconvertir als dolents portant-los al seu bàndol.

“Atrapa la pedra”

Abans de començar, explicarem el joc i la seva procedència.: (Grècia)

Grups de 7-8 persones. Tots en fila darrere d’una línia amb les mans juntes. Un jugador portarà una pedra a la mà, va passant per davant dels altres fingint posar la pedra a les mans dels demés o bé col•locant-la realment. La persona que rep la pedra ha de tocar una línia situada a uns deu metres sense que ningú l’atrapi. Si ho aconsegueix, passa a ser qui diposita la pedra. Si es tocat, aquesta acció li correspon a la persona que l’ha tocat.

-Reflexió: S’assemblen aquests jocs a alguns jocs de les nostres terres? A quins?

Descobrim els jocs!

Aquest blog està dedicat a l'aplicació dels jocs en les classes d'Educació Física a Educació Primària. Està creat per 3 estudiants de MEF de la URV (Jordi, Arnau i Dani).